ALGUNS FAMOSOS DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Milions de persones participaren en la Gran Guerra. Lògicament, alguns eren famosos o ho serien passat el temps. Ací teniu uns quants:

  

Harry S. Truman: El futur president del EUA (1945-1952) era advocat en l'estat de Missouri quan al 1918 s'allistà per a lluitar a Europa. Va servir com comandant de bateria d'un regiment d'artilleria.

Walt Disney: El creador de Mickey Mouse i altres personatges de dibuixos animats inoblidables no tenia edat suficient per a allistar-se a l'exèrcit, així que es va allistar a la Creu Roja i va conduir ambulàncies durant la guerra. El seu vehicle va fer-se famós perquè va cobrir-lo amb els seus dibuixos.

J.R.R. Tolkien: L'autor de El Hobbit i El Senyor dels Anells lluità durant un mesos a la batalla del Somme, però va contraure malaltia pareguda al tifus molt comuna a les trinxeres i tornà a casa. Molts diuen que la batalla del Somme fou la seua font d'inspiració per al regne de Mordor.

Franz Marc: Aquest pintor expressionista, famós sobre tot pels seus quadres de cavalls blaus, grocs i vermells, va allistar-se voluntari perquè pensava que feia falta una guerra per a purificar l'ànima d'Europa. Va morir el 4 de març de 1916, durant la batalla de Verdun.

Ralph Vaughan Williams: El gran simfonista britànic del segle XX s'allistà voluntari al 42 anys d'edat. Va conduir ambulàncies a França. El conflicte li deixà nombroses seqüeles, com una sordesa que va complicar-se-li durant el seus últims anys de vida.

Maurice Ravel: No va poder allistar-se en l'exèrcit degut a la seua curta estatura, però va aconseguir que li deixaren servir com conductor de camions i el destinaren a prop de Verdun. Per a honrar la memòria del seus amics morts durant la guerra, va compondre una suite neobarroca per a piano anomenada Le tombeau du Couperin.

Harold Macmillan: El futur primer ministre del Partit Conservador (1957-1963), serví com oficial en la Guàrdia de Granaders. Ferit tres vegades, la de major gravetat al setembre de 1916, al Somme, es va passar la resta de la guerra en un hospital militar.

Fritz Lang: El futur genial cineasta s'encontrava a Paris quan va esclatar la guerra. Quan tornà a la seua Àustria natal, el reclutaren de seguida. Feit quatre vegades, va escriure el seus primers guions mentre es recuperava al hospital.

Angelo Giuseppe Roncalli (Joan XXIII): el futur Papa (1958-1963) va servir com portalliteres i capellà en l'exèrcit. Després del seu reclutament, va aconseguir el rang de sargent.

LA BATALLA DEL SOMME

L'1 de juliol del 1916 moriren més soldats que en qualsevol altre dia de la Gran Guerra. Aquest va ser el principi de la batalla del Somme, la batalla amb més baixes mortals de la Primera Guerra Mundial (més d'un milió entre morts, ferits i desapareguts) i també una de les més inútils.

Al començament del 1916, els Aliats (Regne Unit, la Commonwealth i França) començaren a parlar d'una operació militar a la vall del riu Somme, en la regió francesa de la Picardia, on s'unien les línies del front ocupades per les tropes britàniques i franceses. Però l'atac per sorpresa del alemanys a Verdun el 21 de febrer va obligar als francesos a centrar el seus esforços a defensar aquesta fortalesa i deixar tot el protagonisme als britànics en el nou front del Somme. A mesura que el front de Verdun es convertia en una llarga lluita de desgast, l'operació del Somme evolucionà a una maniobra per a lliurar la pressió alemanya sobre Verdun.

Després d'una setmana de bombardejos massius sobre les posicions alemanyes, l'1 de juliol 120.000 soldats eixiren de les trinxeres pensant que no trobarien oposició. En pocs minuts s'adonaren de què s'equivocaven. L'artilleria britànica havia destruït les segones i terceres línies de trinxeres alemanyes, però les primeres havien quedat intactes. Les metralladores alemanyes dispararen sobre les onades de la infanteria britànica, que insistiren una vegada darrere de l'altra.

Quan el dia va finalitzar, 19.000 soldats britànics havien mort, 2.000 havien desaparegut i 36.000 resultaren ferits; segons els càlculs, els alemanys sofriren entre 10.000 i 12.000 baixes. Després del primer dia, el general Douglar Haig, comandant en cap de les tropes britàniques a França, va contemplar-hi la possibilitat d'ordenar la retirada, però finalment ordenà un nou atac el 14 de juliol, després d'un bombardeig previ més efectiu, i va aconseguir fer-se amb quasi tota la segona línia de trinxeres alemanyes.

Després d'això, però, les tropes britàniques quasi no aconseguiren avançar i la batalla degenerà en una lluita de desgast, en condicions meteorològiques de fred i molta humitat. Després de només haver-hi guanyat 320 kilòmetres quadrats i perdre tantíssimes vides, el general Haig va aturar l'ofensiva el 18 de novembre.

La primera estimació sobre el nombre de baixes aliades al Somme va realitzar-se el 15 de novembre, durant la conferència de Chantilly, quan s'establí que havien mort, desapareguts, ferits o fets presoners un total de 485.000 britànics i francesos davant 630.000 alemanys. Si bé les xifres no eren del tot fiables, s'utilitzaren per a reclamar la victòria aliada. Després de la guerra, un nou recompte va establir que les baixes aliades en realitat foren 420.000 britànics i 205.000 francesos. En quant al bàndol alemany, fonts de l'època donaven xifres molt dispars; hui en dia s'accepten xifres d'entre 465.000 i 600.000 baixes. Una autèntica carnisseria per als dos bàndols, que no va servir-hi per a res.