ELS EUA I LA GRAN GUERRA

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, els EUA es mantingueren al marge del conflicte. El aleshores president, Woodrow Wilson, va declarar: "No tenim res a veure [amb la guerra], les seues causes no es concerneixen". I així era, perquè els interessos nord-americans no estaven amenaçats de ninguna forma. I a més, la majoria dels ciutadans volien que el país es mantingués neutral, com havia fet sempre amb els assumptes europeus. La majoria, això sí, simpatitzava amb els el bàndol del Aliats, per la solidaritat anglosaxona, la simpatia per França i la sensació de què el militarisme alemany era una amenaça per als ideals democràtics dels EUA.

La neutralitat, però, no va ser-hi tal. Amb les normes internacionals del comerç marítim en disputa pel bloqueig del Regne Unit, els EUA terminaren acceptant les normes imposades pels Aliats, i a més, el augment del comerç de guerra amb aquest bàndol va fer que els interessos nord-americans s'inclinaren per la seua causa. Altra mostra de la simpatia pels Aliats va ser els permís del govern de Wilson el 1915 per a què els bancs pogueren concedir préstecs als països d'aquest bàndol.

Aquest mateix any va produir-se un fet que podia haver provocat la intervenció dels EUA en la Gran Guerra: l'enfonsament per un atac de submarí del vaixell de luxe anglès RML Lusitania, en el que viatjaven 139 passatgers nord-americans, dels quals 128 van perdre la vida. Al tractar-se d'un objectiu no militar, aquesta acció es considerà una atrocitat, fins al punto de què els alemanys es van veure obligats per elles a aturar els atacs de submarins durant el 1916. A pesar dels esforços del Regne Unit per a què els EUA declararen la guerra a Alemanya, el president Wilson va negar-se i el país va mantindre la seua neutralitat.

El gener de 1917, però, Alemanya va anunciar públicament que tornaria a atacar els vaixells mercants amb els seus submarins, la qual cosa perjudicava greument els interessos comercials dels EUA. A més, es va descobrir que Alemanya estava maniobrant diplomàticament per a què Mèxic ataqués els EUA amb la promesa de què li donarien suport per a recuperar els territoris perduts a mans dels nord-americans a meitat del segle XIX (Texas, Arizona, Nou Mèxic i part de Califòrnia). Això va indignar a la opinió pública dels EUA i al seu govern, que va declarar-li la guerra a Alemanya.

L'ajuda nord-americana va arribar quan més la necessitaven els Aliats. Després de la Pau de Brest-Litovsk, la desaparició del Front Oriental va fer que els alemanys destinaren la major part de les seues forces al Front Occidental. Entre març i juny de 1918 les Potències Centrals guanyaren algunes batalles, però quan el juliol arribaren les tropes dels EUA, els Aliats començaren a guanyar en tots els fronts. L'11 de novembre Alemanya va firmar l'armistici que posava fi a les hostilitats.