FILMOGRAFIA SOBRE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

La Primera Guerra Mundial no ha sigut mai tan popular al cinema com la Segona. La raó, potser, hem de trobar-la en el seu caràcter de guerra imperialista, que fa difícil determinar quins eren els bons i quins els roïns. No es va tractar d'una guerra ideològica, com la Segona, en la que els Aliats (al menys, els occidentals) lluitaren per a derrotar al feixisme i defensar la llibertat. De fet, si hi ha una visió sobre la guerra que abunda a les pel·lícules sobre la Gran Guerra, és la d'una guerra inútil. La majoria de pel·lícules sobre la Primera Guerra Mundial, per tant, no parlen d'heroisme, sinó que adopten la forma del al·legat antibel·licista.

Ací teniu unes quantes pel·lícules que podeu utilitzar a classe com material de suport audiovisual, en ordre cronològic:

All Quiet on the Western Front (1930, EUA) de Lewis Milestone.

Aquesta extraordinària pel·lícula, adaptació d'una novel·la amb el mateix nom de l'escriptor alemany Erich Maria Remarque, tracta d'un grup de joves alemanys que, animats pel seu professor, s'allisten en l'exèrcit. Però l'entusiasme inicial es converteix en horror a mesura que la guerra s'allarga i els seus companyes son ferits, mutilats, moren o es tornen bojos. Apart de què es una pel·lícula molt bona, és especialment recomanable perquè els seus protagonistes pertanyen al bàndol alemany, cosa bastant infreqüent.

La Grande Illusion (1937, França) de Jean Renoir.

Considerada una de les grans pel·lícules de Renoir, un dels primers grans cineastes francesos del segle XX, és la història de dos oficials francesos que son capturats i enviats a un camp de presoners alemanys, on descobreixen que els seus companys de captiveri estan excavant un túnel per a fugir. Una gran pel·lícula sobre l'amistat entre companys d'armes i l'honor entre oficials enemics.

Paths of Glory (1957, EUA) de Stanley Kubrick.

Obra mestra del cine, dirigida per un dels millors directors de la històrica, tracta sobre l'atac a una fortalesa alemanya pràcticament inexpugnable que termina amb fracàs i un judici militar per covardia als soldats del regiment que es negaren a atacar al veure que no havia forma de tindre èxit. Kirk Douglas, en una de les seues millors actuacions, interpreta al coronel Dax, l'oficial que s'encarrega de defensar al seus homes com advocat defensor. La millor pel·lícula sobre la Gran Guerra, perfecta per a ensenyar com era la vida en les trinxeres i en què consistien les ofensives militars d'aleshores.

King and Country (1964, Regne Unit) de Joseph Losey.

D'argument paregut a la anterior esmentada pel·lícula de Kubrick, és la història d'un soldat britànic que, trastornat després de llargs mesos al front, intentar tornar a peu a la seua Anglaterra natal, es capturat i empresonat per a ser jutjat per deserció. El capità Heargreaves (Dirk Bogarde) li farà d'advocat defensor. Una crítica en tota regla a la injusta justícia militar de l'època i la manca d'humanitat amb les persones que perderen les seues facultats mentals per la guerra.

Johnny Got His Gun (1971, EUA) de Dalton Trumbo.

L'única pel·lícula dirigida per Dalton Trumbo, el mític guionista perseguit per la cacera de bruixes dels EUA al 50, adaptació d'una novel·la seua amb el mateix nom. Tracta sobre un veterà de guerra, cec, sord, amb els braços i les cames mutilades, condemnat a no llevar-se mai del llit, que rememora moments de la seua vida i intenta comunicar-se amb els metges i les infermeres que l'atenen per a demanar-los que posen fi a la seua vida. El més esgarrifós al·legat antibèl·lic mai filmat.

Gallipoli (1981, Austràlia) de Peter Weir.

Co-protagonitzada per Mel Gibson, tracta sobre dos joves atletes australians que s'allistaren per a lluitar a Europa junt les tropes britàniques. És interessant perquè ens mostra la lluita entre les tropes del Regne Unit i els seus aliats de la Commonwealth per fer front a les tropes turques, un escenari de guerra molt poc habitual en les pel·lícules sobre aquest conflicte. I a més, és una història d'amistat de les que no s'obliden. Commovedora la seqüència final, on es mostra la desastrosa operació militar a Gal·lípoli, el pitjor desastre militar de la història del exèrcit australià.

Capitaine Conan (1996, França) de Bertrand Tavernier.

Aquesta pel·lícula tracta sobre les tropes franceses que lluiten a Bulgària, on reben la noticia de l'armistici i la fi de la guerra. L'adaptació dels soldats a la nova situació, però, no serà gens fàcil, sobretot per als homes dirigits per l'expeditiu capità Conan (Philippe Torreton). Les coses es complicaran encara més quan la seua estància al Front Oriental s'allarga i es traslladen a la frontera russa. Una pel·lícula francesa extraordinària sobre la dificultat de deixar la guerra enrere i que ens trasllada a una zona del conflicte molt poc coneguda.

War Horse (2011, EUA) de Steven Spielberg.

Aquesta pel·lícula ens explica la història d'amistat nascuda entre un jove (Jeremy Irvine) i el seu cavall, Joey, fins que el seu pare ho ven a un oficial de la cavalleria britànic que viatja a Europa a lluitar en la Gran Guerra. A partir de eixe moment, seguim les aventures del cavall, que va canviant d'amo a mesura que es va desenvolupant la guerra. Una bonica història d'amistat entre un hombre i el seu cavall. I com és habitual a les pel·lícules de Spielberg, amb una música meravellosa de John Williams!